Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
absintisme
Patologia humana
Intoxicació produïda per begudes derivades del donzell, com l’absenta.
artemisina
Bioquímica
Principi amarg present en diverses artemísies, com el donzell marí.
Forma cristalls que es fonen a 203°C, solubles en alcohol i en aigua calenta Hom l’empra com a aperitiu
Jaume de Duran i Pujades
Economia
Història
Negociant i donzell, fill de Josep de Duran i Móra.
Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
Felip de Sorribes i Descoll
Història
Funcionari.
Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira
Sant Salvador de Rocabertí (Agramunt)
Art romànic
Rocabertí és un petit llogarret situat al nord-est de la Donzell format per tres cases i la capella de Sant Salvador, amb el fossar, un xic apartada Hi ha referències de l’indret de Rocabertí des de l’any 1164, en què apareix esmentat en el testament de Pere de Puigverd, castlà d’Agramunt
noble
Història
Durant l’Antic Règim, als Països Catalans, membre de la més alta de les classes privilegiades que comprenia a la baixa edat mitjana els magnats o barons, dits posteriorment títols, i llurs fills i descendents agnats, els quals gaudien dels privilegis militars.
Eren també armats cavallers noble cavaller o restaven donzells noble donzell A partir de la fi del s XIV, a aquest tipus de noble, dit noble de natura , s’afegí el noble de privilegi , sense que hi anés implícita cap concessió de títol específic Els nobles reberen, a partir del s XV, el tractament de don
Domènec Moradell
Història
Militar
Militar.
Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars 1640, obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià
comtat de Rocamartí
Història
Títol concedit per Felip V el 1702 al doctor en drets Francesc Comes i Torró (Calaf, Anoia 1632 — Leganés?, Castella ~1707).
Senyor de Rocamartí que havia comprat Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat 1698 Fou del consell de Sa Majestat i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà
Domènec Moradell
Literatura catalana
Escriptor didàctic.
Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià