Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
tricorn
Figurí amb un tricorn a la mà
© Fototeca.cat
Indumentària
Capell de tres puntes, fabricat generalment de feltre, ras o drap.
Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni
collet de capellà
Coll postís dur, de color blanc, que porten els eclesiàstics.
bonet
Indumentària
Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.
El bonet és un capell sense ales, generalment confeccionat amb una matèria flexible, que s’adapta totalment o en la seva part inferior al crani Apareix ja a l’època antiga en diverses civilitzacions A l’Europa occidental el seu ús començà d’estendre's a la baixa edat mitjana
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers
promotor de justícia
Dret canònic
En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.
La seva presència és indispensable en les causes penals i en les contencioses en què es trobi implicat el bé públic, i ell i el defensor del vincle constitueixen el ministeri públic
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
manteu
Indumentària
Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana.
lord
Nom usat també formant part de certs títols oficials i eclesiàstics.
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…