Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
Sant Salvador d’Avencó
Església
Església romànica del municipi d’Aiguafreda (Osona), a la dreta de la riera d’Avencó.
Fou edificada al segle XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu
Sant Vicent de sa Cala
Parròquia (73 m alt.) del municipi de Sant Joan de Labritja, Eivissa, al NE de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians.
Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic La venda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària L’església parroquial Sant Vicent, edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases
Patti
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III
Sant Sebastià

La capella de Sant Sebastià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella situada al NE del nucli de Bescanó.
L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611
Sant Genís de Siarb (Soriguera)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que coneixem per un únic esment de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins on s esmenta, entre els béns atorgats al monestir, l’“ ecclesiam Sancti Genesii qui est in comitatu Paliarensi, in valle Siarbi ”
Aberystwyth
Ciutat
Ciutat del País de Gal·les, Gran Bretanya, al comtat de Dyfed (est 13 500 h [2002]).
Centre de serveis mercat i port, d’estiueig i cultural University College of Wales, 1872 National Library of Wales, 1916 Fou edificada entorn d’un castell construït durant la conquesta anglesa Eduard I, en una punta de la costa de la badia de Cardigan Té una important granja experimental, pertanyent a la facultat d’agricultura
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
Bonany
Santuari
Ermita
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany
, prop del cim del puig de Bonany
(317 m), abans anomenat puig de Burguès
, dins el terme de Petra (Mallorca), entre aquesta vila i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior obra del s XVII en 1920-25 hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval El santuari estigué a càrrec de donats fins el 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat Hi ha una hostatgeria
Sant Feliu de Segur o de Toralla (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’any 1109 el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmà a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions Entre aquestes consta Sant Feliu “ que sita est in terminos de Segun vel Toralia ” Aquest és l’únic esment que és coneix d’aquesta església, de la qual no sabem el lloc on era edificada
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia…