Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
relligador | relligadora
Oficis manuals
Persona que relliga llibres; enquadernador.
Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació
Universal Edition
Música
Editorial musical austríaca.
Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials…
edició facsímil
Diplomàtica i altres branques
Reproducció integral d’un document o d’un llibre manuscrit o imprès per tal de facilitar-ne l’estudi als erudits.
Són coneguts els facsímils del còdex principal de la Crònica de Jaume I s XIV, dels Costums de Tortosa s XIII, de la gramàtica de Mates 1468, etc Algunes editorials hi han dedicat colleccions Lletra Menuda, de Sueca Base i Curial, de Barcelona Ripoll, de Mallorca
Antoni Roca i Sallent
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia
Joan Fabré i Oliver
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i crític d’art.
Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona, s’especialitzà en arts gràfiques i collaborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre Fou illustrador de diverses editorials i director artístic de la casa de mosaics Escofet, per a la qual preparà l’ Àlbum monumental de mosaics
Pagès Editors
Editorial
Editorial fundada a Lleida el 1990 per l’editor Lluís Pagès i Marigot amb la finalitat de publicar llibres en català.
Ha configurat un catàleg de més de mil títols d’àmbits i interessos diversos narrativa, poesia, cultura popular, història, ensenyament, assaig, estudis literaris, etc Participa en diversos certàmens editorials internacionals, com Fira del llibre de Frankfurt, Liber Barcelona-Madrid i FIL Feria Internacional del Libro de Guadalajara, entre d'altres
Macmillan
Família d’editors anglesos fundada per Daniel Macmillan (1813-57).
Associat al seu germà Alexander Macmillan 1818-96, ambdós adquiriren diverses llibreries, i assoliren èxits extraordinaris amb la publicació d’obres de ChKingsley i ThHugues Convertida en societat limitada 1893, esdevingué una de les editorials més importants del món, amb diversos establiments als EUA i a les zones d’influència anglesa
Ugo Ojetti
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor i periodista italià.
Fou collaborador i director 1926-27 del Corriere della Sera Organitzà importants exposicions d’art i nombroses empreses editorials dirigí, a més, les revistes Dedalo , Pegaso i Pan En el recull, en set volums, Cose viste , expressa en una prosa elegant la seva natura de memorialista i de retratista, irònicament escèptic, del seu temps
Editorial Herder
Empresa fundada a Barcelona el 1943 per Anton Valtl (es convertí en societat anònima el 1961).
És d’orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia fundada el 1801, però amb plans editorials autònoms Llevat del Catecisme holandès i d’algun altre llibre en català, la producció és en castellà Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,