Resultats de la cerca

Lluità en la primera guerra Carlina i assolí el grau de general Durant la guerra dels Matiners fou nomenat segon comandant general de Catalunya 1848 entrà a Catalunya i hi organitzà una efímera diputació general de Catalunya

Fou l’òrgan oficial de l’Sportsmen Club de Barcelona i informava de les activitats de les diverses seccions del club patinatge, tir al blanc, esgrima, bitlles, escacs, ciclisme, columbicultura i fotografia Sembla que tingué una vida efímera

Tractava dels partits de la jornada de Lliga de primera divisió, especialment del Barça i de l’Espanyol Firmaven els articles Cantaclaro, Lluís Montaner i Lluís Albert, que també hi dibuixava De periodicitat setmanal, tingué una vida efímera

Tractava essencialment de futbol i manifestava obertament simpatia pel RCD Espanyol Incloïa notícies d’altres esports com el rugbi o l’atletisme Els articles se signaven sota pseudònim i la capçalera lluïa el lema “nobleza, sinceridad” Tingué una vida efímera

Es constituí l’any 1902 al desaparegut Cafè Torino del passeig de Gràcia Per les seves files passaren jugadors que destacaren en el Futbol Club Barcelona, com Forns, Marial –que també presidí el club blaugrana – o Quirante Tingué una trajectòria efímera

Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi

Era format per Marc Aleu , Modest Cuixart , Josep Guinovart , Jordi Mercadé , Jaume Muxart , Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra

Juntament amb José Isaac de Diego intentà la fundació d’un moviment poètic basat en el so, el diepalisme, de vida efímera però indicatiu de la poesia negra de Palés Matos Pueblo negro 1926, Tuntún de pasa y grifería 1937, Poesía publicat el 1957, aplega poemes del 1915 al 1956

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes

Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció