Resultats de la cerca

La disposició de les cordes és parallela a la taula harmònica de l’instrument Les cordes es fixen a un pont situat a la mateixa taula, i el sistema per a afinar-les sol consistir en uns lligams sobre el jou horitzontal reforçats sovint amb trossos de pell i varetes rígides Com a subdivisions d’aquesta categoria, la classificació Hornbostel-Sachs en considera dues d’inferiors 32121 i 32122 segons quina sigui la forma del ressonador lires amb cavitat bombada i lires amb caixa polièdrica Des de les antigues cultures sumèries, egípcies i gregues hi ha instruments amb ressonadors d’…

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Residència reial de Ramsès II ‘casa o domini de Ramsès’, fou, juntament amb Memfis, la seu principal d’aquest sobirà i dels seus successors de les dinasties XIX 1320-1200 aC i XX 1200-1085 aC al nord del país És coneguda també en les fonts egípcies pel seu epítet d' Aa-nakhtu ‘gran de victòries’ Segons la Bíblia, els hebreus foren obligats a fabricar els maons per a bastir-la i n'eixiren en l’Èxode Malgrat la seva importància, de la qual es fan ressò una sèrie de papirs miscellanis egipcis, el seu emplaçament resta dubtós Identificada primerament amb Pelusium, AHGardiner s’…

Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…

Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva…

La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…

Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia, però encara…

Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…

Es distingí en la primera guerra araboisraeliana 1947-48 i, successivament, fou promogut a coronel, general i cap de l’estat major 1953-58 El 1956 comandà les tropes israelianes que venceren les egípcies al Sinaí i, el 1958, deixà l’exèrcit per la política Fou ministre d’agricultura 1959-64 El 1965, amb Ben Gurion, formà la fracció Rafí del partit laborista, en representació de la qual ocupà la cartera de defensa el 1967 pocs dies després esclatà la guerra dels Sis Dies, que constituí un nou triomf per a ell Féu costat a la reunificació de les fraccions del partit laborista Rafí…