Resultats de la cerca

Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià

Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Publicà la seva obra, d’estètica noucentista i carneriana, en algunes revistes com “Ofrena”, i més tard la recollí en els volums Esteles de llum 1920 i El meu hort ha florit 1927 També traduí les Elegies de Tibul 1925 per a la Fundació Bernat Metge, en collaboració amb Joan Mínguez, i als anys trenta obres de Heinrich Hauser per a la “Biblioteca A Tot Vent” de Proa

Fou bisbe de Pécs i canceller del sobirà renaixentista Maties I i participà en campanyes militars contra els turcs Morí camí d’Itàlia quan fugia de la venjança del rei, descoberta una conjura Traductor de Demòstenes i Plutarc, la seva poesia, que escriví en llatí, destacà en elegies com Andreae Mantegnae elegia 1458 i en els panegírics Panegyricus in Renatum i Silva Panegyrica ad Guarinum Veronensem praeceptorem suum , d’una gran perfecció formal

El seu patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Juanet i Salvador Sarrà Els promotors foren Joan Oliver i Xavier Benguerel Publicà set llibres i un opuscle en català Cal destacar-hi les Elegies de Bierville , de Carles Riba, Llunyania , de Carner, El llibre del sentit , de Josep Ferrater i Móra i obres de Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver, i C A Jordana L’editoral tancà en tornar Oliver i Benguerel a Catalunya

El seu primer recull, Poems 1953, despertà un gran interès, i l’any següent guanyà el premi Somerset Maugham amb el recull A Way of Looking 1955 Generacionalment estigué vinculada al grup The Movement En el volum Celebrations and Elegies 1982, defuig les formes més tradicionals, tot i que no fou una poetessa experimentadora Posteriorment publicà The Mind Has Mountains 1966 i Extending The Territory 1985 Rebé el premi WH Smith per Collected Poems 1953-85 1986

Participà en les guerres d’Itàlia i de Flandes Adscrit a l’Escuela Salmantina, abans de morir ordenà que els seus escrits fossin cremats Els que no ho foren formen les seves Obras 1625 dels sonets, les elegies, les glosses i les cançons, que revelen l’assimilació de les obres de Petrarca i de Garcilaso, alguns són escrits, destrament, en italià Una Carta al maestro Ambrosio de Morales sobre el hablar y pronunciar la lengua española mostra el pensament humanístic de l’autor

Hom troba en la literatura grega antiga un conjunt de 87 himnes òrfics , d’autor desconegut bé que han estat atribuïts al mateix Orfeu i, probablement, del segle IV dC, els quals invoquen els déus o personatges divins A l’època moderna, la tradició òrfica ha donat lloc a dues grans aventures poètiques la de Rilke Sonette an Orpheus , 1923 i la de Riba En les Elegies de Bierville d’aquest darrer —i sobretot en la X—, hom pot distingir les etapes fonamentals del misticisme òrfic, transcendit per la visió d’un déu personal

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou…