Resultats de la cerca

És un important centre d’indústria tèxtil i té una llarga tradició argentera Situada entre llacs el Tai, a l’W, i molts de petits a l’E i S, és travessada per canals, per la qual cosa ha estat anomenada “la Venècia de Xina” És una de les ciutats més antigues de la Xina ~1000 aC i fou capital del regne Wu segle V aC Del 1912 al 1949 fou anomenada Wuxian o Wuhsien La ciutat vella conserva el recinte emmurallat, diversos palaus i una gran pagoda del segle XIII

Centre comercial i administratiu, i alhora centre d’atracció turística Indústria alimentària formatge de Chester Correspon a l’antiga Deva , fundada pels romans cap a l’any 48 El 1070, després d’un llarg setge, la ciutat es rendí a Guillem el Conqueridor Es féu important mercès al seu port, importància que en el transcurs del s XX ha anat cedint a Liverpool Conserva el seu recinte emmurallat medieval Són característics de la ciutat els rows , galeries comercials al nivell del primer pis en cases de l’època medieval

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall

El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors…

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins…

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases,…

És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca

La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI Consta de tres recintes l’antic, que mira al S i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al NE, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238 El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor a l’agost del 1250 Posteriorment pertangué a la corona Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del…

La seva situació, vora les buferes i els aiguamolls de la Petita Camarga, permet l’aprofitament saliner Fou fundada per Lluís IX de França, el qual concedí franquícies per a estimular el seu creixement i s’hi embarcà el 1248 i el 1270 cap a l’Orient L’any 1269 hi recalà Jaume I en renunciar a la seva croada a Terra Santa Se'n conserva el gran recinte emmurallat s XIII, de forma rectangular amb torres rodones i quadrades, que encercla la ciutat antiga fou començat per Lluís IX i acabat pel seu fill Felip l’Ardit També fou obra de Lluís IX la torre rodona de Constança, arran de…