Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
saltar
Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquin a terra.
guió il·lustrat
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d’una pel·lícula, un programa de televisió o un espot en procés de creació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
Dominica
© Discover Dominica
Estat
Illa
Estat insular de les Antilles que s’estén entre Guadeloupe al N i Martinica al S; la capital és Roseau.
La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies diverses de…
Saint Kitts i Nevis
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Amèrica Central, al SE de les illes de Saba i Sint Eustatius, al SW de Barbuda i al NW d’Antigua; la capital és Basseterre.
La geografia Comprèn les illes de Saint Kitts 168 km 2 i Nevis 93 km 2 i l’illot deshabitat de Sombrero Nevis, envoltada per un escull corallí, és al SE de Saint Kitts, amb la qual l’uneix un estret braç de mar de 3 km de longitud Totes dues illes són d’origen volcànic i muntanyoses i la màxima altitud és assolida al mont Misery 1156 m, a Saint Kitts El clima hi és tropical, les temperatures oscillen entre 17°C i 33°C i la pluja, entre 1220 mm i 1400 mm anuals D’economia agrícola, que ocupa, tota sola, més d’una quarta part de la població activa i, amb l’explotació forestal i la pesca,…
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu enoff , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i…
Cafè La Mama
Teatre
Grup nord-americà de l’Off-Off Broadway creat el 1962 per Ellen Stewart en el marc del cafè teatre La Mama.
Sota la direcció de Tom O'Horgan, desenvolupà un estil propi que combinava el teatre de la crueltat Antonin Artaud , el ioga, el teatre nō, la política i la metafísica, i que influí en el teatre independent de l’època
diner negre
Diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir la tributació o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites.
Anomenat també diner brut o diner B, té l’origen en activitats illegals fraus comptables, prostitució, droga, robatoris o en l’economia submergida, i en són refugis els anomenats paradisos fiscals, i els centres off-shore , on hom n'intenta el blanqueig Els estats en persegueixen els tenidors per obligar-los a tributar
envol
Transports
Acció d’envolar-se.
Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu…
Michael Frayn
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià filosofia a l’Emmanuel College de Cambridge Començà la seva carrera com a reporter i columnista en els diaris The Manchester Guardian i The Observer , per dedicar-se posteriorment de ple a la literatura Entre les seves obres teatrals destaquen especialment la comèdia Noises off 1982 i el drama històric Copenhagen 1998 Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el London Evening Standard a la millor comèdia Alphabetical Order , 1977 Make and Break , 1980 Noises off i a la millor obra Benefactors , 1984 Copenhagen , 1998 Democracy ,…