Resultats de la cerca

Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit El 1728 fou ampliada amb altars barrocs Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir Sofrí una destrucció el 1936 li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit Es troba en curs de restauració

Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669

Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III 1195 i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204 de l’altra, Miquel, fill illegítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs 1318

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i antiimperialista militant

Ingressà a l’exèrcit el 1951 i lluità en la guerra del Vietnam Collaborador de Park Chung-hee, el 1978 fou ascendit a general Assassinat Park 1979, enderrocà el president Choi Kyu-hah i el 1980 instaurà un règim dictatorial que presidí fins el 1988 El 1983 fou objecte d’un atemptat fallit perpetrat per agents nord-coreans Malgrat la repressió i la corrupció del seu règim, el creixement econòmic accelerat que afavorí li permeté completar el mandat i designar el seu successor, Roh Tae-woo 1987 El 1993 Chun fou condemnat a mort per rebellió militar, corrupció i abusos d’autoritat, però el 1997…

Rebé la formació militar a la Gran Bretanya, Nigèria, l’Índia i els Estats Units 1963-80 Després del cop d’estat que enderrocà Yakubu Gowon 1975 fou nomenat governador de l’estat del nord-est Poc després 1976, el general Olusegun Obasanjo  el posà al capdavant de la indústria del petroli Després de dos anys com a secretari de l’estat major seu de fet del govern, amb el retorn del govern civil 1979 es reincorporà a l’exèrcit fins el nou cop que enderrocà Shehu Shagari 1983, en què fou nomenat cap d’estat Durant el seu mandat imposà mesures d’austeritat i impulsà una lluita contra la corrupció…

El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església fou…

Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad 1977, i…