Resultats de la cerca

Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans

De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans

Larva eruga d’oligoneòpter, concretament del lepidòpter notodòntid Cerura vinula , anomenada cua forcada La complexitat de la metamorfosi és el tret més destacat de totes les espècies d’aquest gran grup, les larves de les quals no permeten ni tan sols imaginar la morfologia dels individus adults Així, aquesta eruga àptera, amb els ocelles de visió limitada, proveïda de falses potes abdominals, amb un apèndix caudal evaginable amb funcions defensives i rosegadora de fulles i tiges, esdevindrà una papallona adulta generosament alada, posseïdora d’ulls compostos, amb…

Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…

El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes