Josep M. Barres.
Hom reuneix dins dels oligoneòpters onze ordres: els megalòpters, els rafidiòpters, les crisopes, formigues lleó i afins (planipennis), els escarabats (coleòpters), els estresípters, les vespes, les abelles, formigues i afins (himenòpters), les panorpes i afins (mecòpters), les frigànies (tricòpters), les papallones i falenes (lepidòpters), les mosques i els mosquits (dípters) i les puces (sifonàpters).
Vistos els grans grups que inclouen els oligoneòpters, és ben fàcil adonar-se que entre ells hi ha els insectes més evolucionats, més vistent i més ben coneguts, i també els més importants numèricament. D’altra banda, una característica general que permet relacionar-los és el seu cicle vital, amb metamorfosi complicada, per la qual passen per estadis immaturs ben definits (larves i pupes), sovint amb hàbits alimentaris i ecologia ben distints als dels adults. Pel que fa a la morfologia, tenen tots el camp joval de les ales amb una sola vena sense ramificar. El conjunt dels ordres considerats en aquestes pàgines colonitza tots els hàbitats possibles, ja que tot i essent terrestres, colonitzen en alguns casos el medi aquàtic, tant en les formes immatures com en l’estat adult. D’altra banda, el seu règim alimentari és summament variat i entre ells hi ha insectes molt beneficiosos i d’altres que provoquen grans flagells als boscos i els conreus, o d’altres que malmeten els productes emmagatzemats de divers origen. Finalment, també n’hi ha que tenen un gran interès mèdic i veterinari pel fet d’ésser o productors de malalties o bé transmissors de malalties causades per altres organismes.