Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en filosofia, ensenyà a Oviedo Influït per Xavier Llorens i Barba, redactà un Programa razonado de un curso de filosofía elemental 1884 i un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental 1891 D’altra banda, fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic, i el 1874 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona

Dirigí els periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat” S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a “La Dépêche”, escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S'exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla

Llicenciat en dret, fou membre de l’Esbart de Vic i del Cercle Literari de Vic, i, el 1909, mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la versió d’ Os Lusíadas , que, com la Divina Comèdia i Gerusalemme liberata , traduí en el metre dels originals

Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912 Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades

A la península Ibèrica, l’oca del gènere Branta és la més fàcil d’observar al sector occidental, però molt rara a l’oriental citacions de Gallocanta i de San Pedro del Pinatar, Múrcia Del territori estudiat solament es coneixen 2 captures, l’una d’un mascle mort a la província de Barcelona abans del 1913, i l’altra d’un esbart de 6, pertanyents a la subespècie bernicla que cria a l’W de Sibèria, del qual se'n caçà un exemplar l’111276 al delta de l’Ebre

Participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres…

Exercí a l’escola de Vallbona d’Anoia, on coincidí amb  Teresa Xibillé , amb qui es casà En acabar la Guerra Civil de 1936-39 fou traslladat a Bustillo del Páramo Lleó, en una acció de càstig, fins que fou absolt en revisar-se el seu cas, quan fou destinat a Igualada El 1946 arribà a Torrelavit, on, juntament amb la seva esposa, impartiren classes de primària, i de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat Estudià farmàcia per lliure, i exercí aquesta professió als estius en diverses farmàcies de…