Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Presentació al Liceu de l’obra Joc d’infants dels Ballets Russes de Montecarlo
Es presenta al Liceu, amb escenografia i vestuari de Joan Miró i Ferrà, l’obra Joc d’infants dels Ballets Russes de Montecarlo
Achile Battistuzzi
Pla de la Boqueria , d’Achile Battistuzzi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
S'installà a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes Pla de la Boqueria , 1873 i a l’escenografia És un destacat representant del vedutisme a Catalunya
Fèlix Urgellès i de Tovar
Cinematografia
Escenògraf i pintor.
Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’…
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner…
,
Aligi Sassu
Pintura
Pintor d’origen sard.
Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti Tanmateix, es decantà progressivament vers un realisme expressionista del qual el més representatiu són les sèries d’"homes vermells” Tractà amb freqüència del tema religiós, el muralisme i l’escenografia Des del 1964 féu estades periòdiques a Mallorca
Francesc Tenas i Lamarca
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Deixeble de JC Panyó —que ajudà en l’obra de l’església del Tura— a l’Escola d’Art d’Olot, es formà també a la Llotja de Barcelona Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Girona Conreà l’escenografia i publicà llibres teòrics i pràctics per a l’ensenyament artístic
Emili Amigó i Castelltort
Pintura
Pintor.
Fou deixeble a Llotja i de Lluís Graner Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits Separat de Batlle el 1931, tornà al cavallet El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves
Wieland Wagner
Música
Director d’escena i productor alemany.
Revolucionà l’escenografia operística amb les posades en escena de les obres del seu avi Richard Wagner, caracteritzades per una gran simplicitat en la concepció Desenvolupà la major part de la seva tasca al Festival de Bayreuth, que dirigí amb el seu germà Wolfgang des que fou reobert després de la Segona Guerra Mundial, el 1951
Josep Flores i Vela
Pintura
Pintor.
Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València
Giovanni-Niccolò Servandoni
Arquitectura
Teatre
Arquitecte i escenògraf italià.
A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles