Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana, publicà les novelles eròtiques Amorrada al piló , que assolí un gran ressò 1986, amb versió cinematogràfica de T Verdaguer, sota el títol de L’escot i Sauna 1987, duta al cinema per A Martín, a més de No siguis cruel 1997, Dones enamorades 1998 i La promesa 1999 També ha escrit la narració breu La teva noia 1992 i els guions de ràdio Pollastre al forn i La vida rosa , i els televisius, entre d’altres, El cor robat , Sitges , Laberint d’ombres i El cor de la ciutat

Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors

Talment hom pot considerar el conjunt com un tot acabat i independent, autosuficient i justificat en ell mateix i sovint amb pretensió de donar raó de tota la realitat Fins a tal punt es dóna en Hegel la realització primigènia i prototípica d’un sistema filosòfic, que hom pot dir que només a partir d’ell han pogut ésser reconeguts com a tals els sitemes anteriors Plótí, Escot Eriúgena, Tomàs d’Aquino, Suárez, Spinoza i és així mateix en ell palès de tal forma el fracàs d’un sistema tancat —pretesament axhaustiu i definitivament establert— que hom insisteix actualment en la…

Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…

La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera…

Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament Al…

El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a simplement extrínsecs ni com a…

Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del XV el…