Resultats de la cerca

Un dels artistes xinesos més importants sorgits després de la Revolució Cultural, figura capdavantera de l’escena cultural de Xangai Es va graduar a l’Institut Central de Tecnologia de Pequín el 1970 A més, el joc d’ambigüitats és constant en l’obra de Yu Youhan, i obliguen l’espectador a meditar sobre la història recent de la Xina i la seva relació amb Occident a partir d’una simpàtica ironia

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Treballa en installacions Estudià art i arquitectura a Melbourne, i escultura a Milà i a la St Martin's School of Art de Londres Ha incorporat les innovacions dels ordinadors gràfics i de les tecnologies de visualització en la seva obra The Legible City fou el primer treball interactiu de l’art contemporani Incorpora la simulació interactiva de temps i espai reals en installacions en les quals l’espectador penetra en un entorn virtual d’imatges sintètiques que reprodueix els seus moviments

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais

El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Des del començament dels anys seixanta treballa amb gran varietat de mitjans d’expressió, com el vídeo, la performance , el dibuix o l’escultura Ja en els seus primers treballs utilitza el cos com a punt de partida, en les funcions més quotidianes i bàsiques, com seure, escoltar A partir de l’equivalència entre les coses i els mots que les designen, fa fotografies i quadres paròdics Des dels anys setanta investiga la relació amb l’espai, la confrontació entre l’espectador i l’entorn, tot fent arquitectures ambigües, i des del final dels anys vuitanta treballa en carrusels d’…

La seva tècnica consisteix a utilitzar imatges de diverses fonts i manipular-les per fer reflexionar l’espectador sobre els seus mecanismes de percepció Amb el seu treball a Psicosis 1993, alentí el temps del thriller de Hitchcock fins a arribar a una projecció de 24 hores Destaca, també, Feature film 1999 inspirada en la pellícula Vértigo Algunes obres seves han estat exposades a la Biennal de Venècia 1997, on fou guardonat, a la Deutsche Guggenheim de Berlín 2005 o al MoMA de Nova York 2008 El mateix any, rebé el premi Roswitha Haftmann La Scottish National Gallery of Modern…