Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
George Călinescu
Literatura
Escriptor romanès.
Destacà com a historiador de la literatura — Istoria literaturii române de la origini pînă în prezent 1941 i Impresii asupra literaturii spaniole 1946—, com a biògraf — Viaţa lui Mihai Eminescu 1932, Viaţa lui Ion Creangă 1938 i Vasile Alecsandri 1965—, com a assagista — Principii de estetică 1939, Estetică basmului ‘L’estètica del conte’, 1965 i Conceptul modern de poezie 1970— però també conreà la poesia, la novellística — Cartea nuntii ‘El llibre de noces’, 1933 i Bietul Ioanide ‘El pobre Ioanide’, 1953— i escriví obres de teatre
Antonín Sychra
Música
Musicòleg txec.
Començà els estudis de musicologia a la Universitat de Brno i, interromputs per l’ocupació nazi, els acabà a Praga el 1946 Fou professor assistent 1948, degà 1950 i professor titular 1951 a l’Acadèmia de Praga Obtingué un postdoctorat a la Universitat de Praga 1952, on ensenyà estètica i història de la música i dirigí el departament d’estètica Fou membre del comitè de la Societat Internacional de Musicologia 1961-69 Personatge molt important en la vida musical i en la recerca musicològica del seu país, feu valuoses aportacions en el camp de la semàntica musical La…
Enrico Fubini
Música
Musicòleg italià.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de…
cal·ligràfic | cal·ligràfica
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura traçada artificiosament, amb intenció estètica, però sense espontaneïtat.
En l’antiguitat hom calligrafiava algunes escriptures cursives ja existents, per a utilitzar-les en llibres de luxe o documents de cancelleria A l’època moderna també han estat creats tipus calligràfics sense tradició cursiva anterior
ideal
Aspiració estètica, moral o intel·lectual, especialment en contraposició amb els interessos materials.
objectivisme
Filosofia
Teoria estètica que dóna la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu.
cal·ligrafiar
Escriure (una carta, un document) amb una lletra artificiosa, amb intenció estètica.
Gisèle Jeanne Marie Noémie Brelet
Música
Musicòloga francesa.
S’especialitzà en filosofia i estètica de la música i escriví diversos tractats Estètica i creació musical 1947, El temps musical 1949 i La interpretació creadora 1951, entre d’altres
Francesc Mirabent i Vilaplana
Filosofia
Filòsof.
De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg austríac.
Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg