Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
concreció
Patologia humana
Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques i que es pot donar en diversos teixits.
Les concrecions calcàries , dipòsits de carbonats i fosfats de calci, són freqüents en forma de càlculs o bé com a calcificacions secundàries de diversos òrgans o teixits artèries, músculs, ganglis o com a protecció de cossos estranys a l’organisme trossos de fusta, fil, metall, etc També hi ha les concrecions tofàcies i les concrecions ateromatoses , importants en la gota i en l'ateroesclerosi, respectivament
Adolf Muschg
Literatura alemanya
Escriptor suís en llengua alemanya.
Estudià germanística, i fou professor a diverses universitats europees, americanes i japoneses En les seves novelles i narracions, entre les quals Fremdkörper ‘Cossos estranys’, 1968, Albissers Grund ‘El motiu d’Albisser’, 1974, Baiyun oder die Freundschaftsgesellschaft ‘Baiyun o l’associació de l’amistat, 1980 i Leib und Leben ‘Cos i vida’, 1982, descriu amb ironia la desorientació i la solitud dels ciutadans mitjans dels països desenvolupats També ha escrit obres de teatre i nombrosos assaigs
barrejar-se
Introduir-se en un aplec, en un grup, etc, algú o alguna cosa estranys.
involucrar
Posar en un escrit, discurs, etc (assumptes, qüestions, etc, estranys al seu objecte principal).
La immunitat adaptativa o específica
Fisiologia humana
La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries
ili
Patologia humana
Manca de progressió del trànsit intestinal.
L' ili mecànic és causat per una obstrucció de la llum de l’intestí, provocada per un tumor, cossos estranys, compressions extrínseques, etc, però també pot ésser provocat per l’estrangulació d’una nansa intestinal ili estrangulat com s’escau en certs casos d’hèrnies, de vòlvuls intestinals o de brides postoperatòries L' ili paralític o adinàmic és produït per una paràlisi de la musculatura de la paret dels budells, provocada per infecció, dolor, etc, sense que hi hagi cap obstrucció
premi Òmnium
Literatura catalana
Premi a la millor novel·la en llengua catalana de l’any, atorgat anualment per Òmnium Cultural.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novella publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018 Relació de guardonats 2017 Els estranys , de Raül Garrigasait 2018 Aprendre a parlar amb les plantes , de Marta Orriols 2019 L’esperit del temps , de Martí Domínguez 2020 Boulder , d’Eva Baltazar 2021 Junil a les terres dels bàrbars , de Joan-Lluís Lluís 2022 Ràbia , de Sebastià Alzamora 2023 La mestra i la Bèstia, d’ Imma Monsó
canario
Música
Dansa de tempo ràpid i compàs binari compost o ternari simple, probablement originària de les illes Canàries.
D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció
Lluís Suñé i Medan
Metge.
Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana