Resultats de la cerca

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura Popular” li edità…

Estudià a la Universitat de Kaunas i d’aquesta època juvenil són les seves primeres colleccions poètiques Arran de l’ocupació soviètica deixà el seu país i anà a Alemanya 1944 i després als EUA 1949, on a Boston es dedicà a l’edició d’una Lietuviu Enciklopedija ‘Enciclopèdia lituana’ i més endavant d’una publicació sobre la cultura lituana Lietuviu Dienos ‘Dies lituans’ Poeta de grans contrasts, la seva obra tant es manifesta realista com romàntica, suaument lírica o d’un dramatisme abrandat La temàtica derivà des d’uns inicis sobretot religiosos a un caràcter patriòtic durant l’època de la…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del Islam 1960,…

De pares jueus alemanys exiliats durant la Segona Guerra Mundial, estudià arts a la Universitat Hebrea de Jerusalem i arquitectura a Londres L’any 1987 es graduà a l’Escola de Cinematografia de Copenhaguen La seva filmografia, generalment centrada en fets que trastoquen la vida quotidiana, inclou Freud flytter hjemmefra ‘Freud s’emancipa’, 1991, Pensionat Oskar 1995, Det bli'r i familien ‘Afers de família’, 1994, Sekten ‘Sectes’, 1997, Den eneste ene ‘L’únic’, 1999, Livet är en schlager   ‘Un cop a la vida’, 2000, Elsker dig for evigt ‘L’amant etern’, 2002, Brødre ‘Germans’, 2004…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…

Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat etern…

Després d’uns tempteigs inicials, a la segona meitat dels anys cinquanta es cristallitzà la seva lírica intellectual, de càrrega política, arrelada en el passat europeu i en les tradicions nacionals Oferí una primera tria d’aquesta poesia al volum Pacsirtaszó ‘Cant d’alosa’, 1958 Les experiències d’un viatge a l’Àsia Oriental donaren tema al volum poètic A Jangce vitorlái ‘Les veles del Iang-Tsé’, 1959 A partir dels anys seixanta el caracteritzà una preocupació formal acusada, amb l’ús abundant del sonet Cal mencionar-ne encara els reculls poètics Almafák ‘Pomeres’, 1962, Örök…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el certamen…

Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine…

Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia 648 i Susa 639, capital d’Elam,…