Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
arfvedsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de sodi, alumini i ferro, AlFe4Na3(OH)2Si8O22, amfíbol sòdic característic de les roques alcalines.
Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines
quermes mineral
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
És de color bru rogenc i presenta una exfoliació perfecta Té una duresa d’1 a 1,5 i una densitat de 4,5 N'hi ha a Hongria, la Toscana i Algèria La seva fórmula és Sb 2 S 2 O
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
auricalcita
auricalcita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure i zinc, (Zn, Cu)5(OH)6(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, forma agregats de cristalls aciculars És de color verd o blau clar, translúcida i de lluïssor nacrada Té exfoliació perfecta, duresa 2 i pes específic 4,2 Es troba en incrustacions sobre minerals de zinc i de coure oxidats
nesosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals del grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir una estructura en la qual els tetràedres de (SiO)4 - són disposats individualment i només van lligats entre ells per cations.
Els nesosilicats, anomenats també ortosilicats , presenten un empaquetat dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa D’altra banda, l’absència de cadenes i d’exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls El zircó n'és un bon exemple
torbernita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de coure, Cu(PO4UO2)2 ·8H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls tabulars i perfectament conformats És anomenada també calcolita Presenta una exfoliació perfecta, com la de la mica És de color verdós i estructuralment semblant a l’autunita, sobre la qual creix orientada És molt abundant a Shaba
dial·laga
Mineralogia i petrografia
Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació.
Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita
tetradimita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.
Forma macles per repetició, de quatre individus, d’on li ve el nom Té una exfoliació perfecta i un color grisós clar de plom És coneguda també com a bismut tellurat És rara i acompanya altres minerals en els filons aurífers N'hi ha a Hongria, Colorado, Montana i Ontario
William Nicol
Física
Físic escocès.
Inventà el primer aparell destinat a obtenir llum polaritzada, construït amb làmines d’exfoliació d’espat d’Islàndia, el qual aparell avui porta el nom de nicol o prisma de Nicol Emprà noves tècniques de preparació de mostres per a microscopi, que foren molt utilitzades per a l’estudi dels fòssils vegetals
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom