Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
erhu
Música
Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares.
És constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
Mare de Déu del Carme
Ermita
Ermita del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), vora la carretera que porta al poble, abans d’arribar-hi.
La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona
Patti
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III
Fons d’art romànic del Museu Romàntic (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Romàntic de Sitges fou format a partir del llegat de Manuel Llopis de Casades 1885-1935, acceptat per la Diputació de Barcelona el 1943 i inaugurat el 1949 Formant part de la seva collecció es conserven sis imatges de la Mare de Déu amb el Nen a la falda que en morir el Sr Llopis es trobaven a Lisboa, d’on foren recollides el 1949 pel Dr J Ainaud de Lasarte, el qual les dugué a Sitges Dues d’aquestes són de procedència castellana, datables als segles XIII i XIV Dues més, de procedència desconeguda, encaixen formalment i estilísticament dins el període gòtic Pel…
Pompeia

Vista general de Pompeia
daryl_mitchell (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, nasqué i es desenvolupà al segle XIX, amb el nom de Valle di Pompei , a l’entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, un dels principals centres de pelegrinatge de la Itàlia meridional Annex a l’observatori meteoròlogic Pio X hi ha el museu vesuvià A l’W sobresurten les ruïnes de l’antiga Pompeia
muntanya de les Oliveres
Muntanya
Tossal situat a l’E de Jerusalem i separat de la ciutat pel torrent de Cedró.
Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
Nostra Dòna de Camps
Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras
frontal d’Avià
Frontal d’altar, de fusta, pintat, de mitjan s. XIII o d’abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d'Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
In situ n'hi ha una reproducció Dividit en cinc compartiments, el central i major és dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda, i els altres, a l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria De ric colorit, el conjunt té una gran harmonia de composició, dins l’estil del grup dit del Mestre de Lluçà, d’influència bizantinitzant