Resultats de la cerca

Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que…

La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca

Té acció emollient, calmant i antiflogística Antigament eren fets de pa, farina, segó, etc, i principalment, de farina de llinosa

És emprada com a primera matèria per a l’obtenció de l'oli de llinosa Polvoritzada, constitueix la farina de llinosa , de color groc i alt contingut d’oli, que hom anomena també farina de lli

És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…

Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre