Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
crespell
Pastisseria
Pasta dolça ondada, dentada o rugosa.
La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca
cataplasma
Farmàcia
Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell.
Té acció emollient, calmant i antiflogística Antigament eren fets de pa, farina, segó, etc, i principalment, de farina de llinosa
llinosa
Botànica
Farmàcia
Llavor del lli.
És emprada com a primera matèria per a l’obtenció de l'oli de llinosa Polvoritzada, constitueix la farina de llinosa , de color groc i alt contingut d’oli, que hom anomena també farina de lli
barutell
Sedàs de passar farina.
maltatge
Alimentació
Operació de convertir l’ordi en malt.
Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre
gluten
Bioquímica
Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó.
És formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina L’estructura del gluten, que varia segons quina sigui la varietat de blat i les condicions de cultiu que hom consideri, és la responsable de les qualitats de panificació de la farina El gluten, un cop separat de la farina, és utilitzat per a reforçar en proteïna d’altres farines, per a obtenir pans glutinats o per aconseguir-ne hidrolitzats de proteïna d’ús alimentari En persones predisposades és la causa de la malaltia celíaca o celiaquia
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina