Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Esquerra Democràtica de Catalunya
Política
Grup polític de centre reformista creat al Principat a la fi del 1975 per elements procedents, en part, d’Esquerra Republicana, i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.
Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques Integrat en el Pacte Democràtic per Catalunya , obtingué dos escons per als seus principals líders —Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moners— i el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya
Raimon Rovirosa i Blanch
Història
Polític republicà.
Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912
Juan José Soriano Pradas
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
Tomàs Valls
Història
Economia
Dirigent obrer.
Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera
Nova República
Partit polític
Grup demòcrata republicà creat a l’agost de 1956 a Barcelona per Francesc Farreras, Ramon Viladàs, Joan Rosanas i Pedro Gómez de Santamaría, a les reunions dels quals també assistien Robert Vergés i Oriol Bohigas.
Proposava d’instaurar un sistema democràtic, federalista i presidencial i obrir un espai que pogués “instaurar un orden político que haga posible y efectiva la convivencia pacífica de todos los españoles” Detinguts els seus integrants al juny de 1957, en sortir de la presó alguns s’exiliaren i el 1959 donaren suport a Acción Republicana Democrática Española Al setembre d’aquest any participà en el Comitè de Coordinació de Forces Democràtiques de Catalunya a Mèxic
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Josep Jordi Vinaixa
Periodisme
Periodista.
Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas
Camilo Torres
Història
Polític i patriota colombià.
La seva actuació restà marcada pel fet d’haver redactat el manifest Representación del Cabildo de Santa Fe a la Junta Central de España 1809, d’orientació autonomista Participà en la Junta Suprema 1810-11 i esdevingué president de les Provincias Unidas 1811-16, que prengueren forma republicana des del 1813 Ajudà Bolívar en la campanya veneçolana El seu pensament polític era federalista, raó per la qual s’enfrontà amb Nariño Durant la contraofensiva espanyola encapçalada per Morillo fou perseguit, capturat i executat