Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Thomas Carlyle
Literatura anglesa
Historiografia
Crític, historiador i assagista anglès.
Estudià a la Universitat d’Edimburg 1809-13 Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume Traduí el Wilhelm Meister de Goethe 1824, i escriví Life of Schiller 1825 El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres El “Fraser's Magazine” en publicà la novella Sartor Resartus The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh 1833-34, que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme Seguí la History of French Revolution 1837…
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…
Friedrich Hölderlin
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a…
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…
no-jo
Filosofia
En l’idealisme, sobretot en el de Fichte, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.
idealisme alemany
Filosofia
Nom amb què és conegut el conjunt de filòsofs el precedent dels quals és Kant i entre els quals es destaquen, com a màxims exponents, Fichte, Schelling i Hegel.
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…
Mikhail Aleksandrovič Bakunin

Mikhail Bakunin (1860)
Filosofia
Història
Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus.
Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat…
metafísica
Filosofia
Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs.
Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general , o ontologia, i metafísica especial , integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes sI dC foren collocats darrere els llibres dedicats als temes de física és a dir, de la natura μετà τà φνσικά Aquests catorze llibres contenen texts escrits en èpoques diferents, i potser per diferents autors, on es tracta de la saviesa d’una certa “filosofia primera” que ha de tenir per objecte “l’ens en…