Resultats de la cerca

Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista Les poèmes des décadences , 1899, narrativa L’amoureuse initiation , 1910 i peces dramàtiques Scènes de Don Juan , 1906 Miguel de Mañara , 1912 Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, illustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics Ars Magna , 1924, treballs d’exegesi La clef de l’Apocalypse , 1938 i estudis d’antropologia històrica Les origines ibériques du peuple juif , 1933

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos

De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825 Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme Destaquen els seus poemes narratius Eda 1824, Bal ‘El ball’, 1828, Tsyganka ‘La gitana’, 1831 i el recull de poemes lírics Sumerka “El crepuscle’, 1842, darrera mostra de la poesia puixkiniana

D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa

Més genèricament, és l’art d’explicar tot el que resta expressat o figurat en forma simbòlica, amb signes convencionals o amb mitjans no assequibles a tothom A partir d’això serveix també per a revelar el significat i treure induccions o presagis de fets o fenòmens naturals o d’esdeveniments sobrenaturals que són tinguts com a tals Hom denomina hermenèutica la interpretació de texts filosòfics i similars, i exegesi la interpretació bíblica

Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica

Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV