Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Col·legi de Filosofia
Grup de professors universitaris de filosofia que des del 1976 imparteixen, a Barcelona, un curs lliure i parauniversitari del filosofia.
Des del 1980 els cursos han estat desenvolupats al Casal de Sarrià Entre els seus membres més destacats cal esmentar X Rubert i de Ventós, Eugenio Trias, Jordi Llovet i Antoni Vicens substituït el 1979 per Josep Ramoneda
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar…
filosofia de l’acció
Filosofia
En sentit ampli, la filosofia que sosté el primat de l’acció sobre el coneixement, com el pragmatisme o l’instrumentalisme.
En sentit estricte, la filosofia de Maurice Blondel
filosofia de la cultura
Filosofia
Interpretació i doctrines filosòfiques sobre el fet cultural.
Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions historicosocials…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana 1982-85,…
filosofia de la ment
Filosofia
Disciplina filosòfica que estudia la natura dels fenòmens, propietats i processos mentals, així com la seva connexió tant amb el sistema nerviós central com amb tots els aspectes de la conducta humana.
filosofia del sentit comú
Filosofia
Psicologia
Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns…
filosofia de la immanència
Filosofia
Sistema de pensament idealista que identifica la realitat amb la consciència, considerada com una unió del «jo» amb els seus objectes.
filosofia de l’educació
Educació
Reflexió sistemàtica sobre mitjans, objectius i ideals pedagògics, i àdhuc sobre la licitud mateixa d’educar, en discutir, per exemple, la posició que l’educador ha d’adoptar en el fet de la transmissió cultural.
filosofia de la identitat
Lògica
Doctrina de Schelling basada en la identitat original de subjecte i objecte, d’intellecte i natura.