Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Xavier Amorós Porrini
Basquetbol
Àrbitre de basquetbol.
Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres l’any 1979 El 1980 començà a arbitrar partits de segona divisió i poc després, el mateix any, partits de primera Debutà a la Lliga ACB el 1983, on arbitrà més de 800 partits Participà en nou play-off finals de lliga i en dues fases finals de la Copa del Rei Internacional entre el 1987 i el 2008, arbitrà partits de la màxima competició europea, tant masculins com femenins Des del 1980 pertany a l’Escola Catalana d’Àrbitres de Basquetbol
Joana Juárez Roura
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzada en gimnàstica artística, fou la primera catalana a pujar al podi en un Campionat d’Europa en guanyar la medalla de bronze en salt 1996 S’entrenà amb Montse Ubia i amb la selecció espanyola a Madrid 1994-96 els anys previs a la cita olímpica d’Atlanta 1996, on disputà les finals del concurs general individual i per equips El 1994 fou campiona d’Espanya júnior i disputà tres finals del Campionat d’Europa de la categoria Com a sènior, participà en dos Campionats del Món 1995, 1996 El 1996 es proclamà campio-na d’Espanya del concurs general i en terra, i…
stretto
Música
Terme que indica una acceleració de tempo en una secció conclusiva; l’acceleració mateixa.
Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1,…
Laura Martínez Ruiz
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Formada al Club Gimnàstica Vilanova, en categoria júnior fou campiona d’Espanya i cinquena d’Europa 1998 El 1999 guanyà la medalla d’or en barres asimètriques i terra en el Campionat d’Espanya i fou tercera en la general disputà el Mundial, on entrà en les finals de salt i de barra d’equilibris L’any 2000 fou campiona d’Espanya de salt, subcampiona en barra i terra, i medalla de bronze en la general participà en el Mundial i fou quarta per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 disputà les finals de salt i per equips El 2001, després de…
Sarroqueta

Sarroqueta, abans de l’ensorrament de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 140 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Llesp.
És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que…
acabament
Tecnologia
En un sentit ampli, totes les operacions complementàries de l’adobatge.
Entre aquestes operacions hi ha les de premsatge , assecatge, estiratge , rebaixatge , estovament , desflorament , raspament o esmerilament , dividit o divisió , descoloració, readobatge , etc, i les operacions finals de batanatge , cilindratge , allisatge , planxatge, brunyiment o abrillantament , esmerilament, granejament, gravat , apelfatge , aplicació de recobriments vernissos i aprests i impermeabilització En un sentit restringit i més propi, només les esmentades operacions finals, fetes a l’assaonador, que afecten, sobretot, o bé l’aparença externa o bé alguna…
Club Hoquei Lloret

Equip de la temporada 2011-12 del Club Hoquei Lloret
Club Hoquei Lloret
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Lloret de Mar.
Fundat l’any 1969, nasqué com a secció del Club de Futbol Lloret Jugà en categories territorials fins que la temporada 1981-82 pujà a primera divisió estatal La temporada 1986-87, en el seu debut a la divisió d’honor espanyola, s’escindí del CF Lloret i prengué la denominació actual Un any després baixà de categoria La 1991-92 jugà a divisió d’honor A2 i la 2001-02 ascendí de nou a divisió d’honor, l’OK Lliga La temporada 2008-09 fou subcampió de la Copa de la CERS, amb la fase final organitzada al pavelló d’esports de Lloret de Mar També organitzà dues finals de la Copa del Rei…
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…
entonació

Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’…
repetició
Música
En una obra musical, represa, un nombre no determinat de vegades, d’una frase, un període, un fragment, etc.
Al s XVIII esdevingué gairebé normatiu de repetir les frases finals