Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Ireneu Maria Segarra i Malla

Ireneu Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
Paul Otlet
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf i advocat belga, iniciador de la ciència de la documentació.
Es doctorà en dret a la Universitat Lliure de Brusselles 1890 El 1895, juntament amb Henri La Fontaine, fundà l’Oficina Internacional de Bibliografia i l’Institut Internacional de Bibliografia, que evolucionaren fins a convertir-se, el 1937, en la Federació Internacional de Documentació El 1895 començà l’elaboració del Répertoire bibliographique universel RBU, bibliografia exhaustiva universal de tot tipus de documents, que fou interrompuda el 1934 per l’increment constant de publicacions, quan ja s’havien recollit més de 15 milions de fitxes Per organitzar tota aquesta…
Joan Sans Alsina
Futbol
Futbolista.
A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però només jugà en 11…
Les esportelles, els getons i els pesals
Art gòtic
Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…
Antoni Costa i Ramon
Historiografia catalana
Historiador.
Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…
Johan Krankl
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Hansi Krankl.
Davanter centre que destacà en el Rapid de Viena, amb el qual guanyà la Bota d’Or europea la temporada 1977-78 Això i la seva gran actuació a la Copa del Món del 1978, on marcà quatre gols, determinà que el FC Barcelona el fitxés En la seva primera temporada 1978-79 fou el màxim golejador de la Lliga amb 29 gols, i guanyà la Recopa en la final de Basilea, on marcà el quart gol Ben entrada la temporada 1979-80, fou cedit al First de Viena Després retornà al Barça, però a l’octubre del 1980 fou traspassat al Rapid de Viena En total, disputà 88 partits i marcà 64 gols amb l’equip blaugrana Fou…
reproductora
Tecnologia
Màquina per a copiar fitxes o targetes perforades, és a dir, per a reproduir les perforacions d’unes targetes o fitxes perforades a unes altres de verges.
catàleg
Història
Literatura
Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú, redactada segons unes regles establertes.
Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…
arxivador

Arxivador metàl·lic
Moble, capsa, calaix, carpeta, etc., destinats a guardar-hi documents, fitxes, etc.