Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
torniquet
torniquet
Tecnologia
Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una en una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
En els autobusos proveïts de cobrament automàtic i en les estacions de metro, el torniquet consisteix en tres barres inclinades que giren a l’entorn d’un eix inclinat fixat al vèrtex comú
leucoderivat
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.
Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra
timó
Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…
alfabet armeni
Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
cercle mural
Astronomia
Instrument usat antigament per a la mesura de la declinació dels estels.
Consistia en una ullera que podia girar al voltant d’un eix horitzontal fixat molt sòlidament en una paret vertical Les rotacions de la ullera eren determinades per la lectura d’un cercle graduat marcat a la paret
numeradora
Disseny i arts gràfiques
Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc, en les antigues màquines d’imprimir, no proveïdes de numerador.
En la numeradora, el número compost pot ésser incrementat mecànicament en una unitat a cada accionament o a cada nombre fixat d’accionaments La numeradora té un petit tampó interior que mulla automàticament el número compost Actualment és emprada en oficina
exosfera
Meteorologia
Capa més superior de l’atmosfera terrestre, la pressió de la qual assoleix els valors mínims.
S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar
fons de salaris
Economia
Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.
El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari
projectil autopropulsat
Militar
Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.
Són projectils autopropulsats els coets, els míssils, els torpedes, etc, i poden ésser predirigits, teledirigits i autodirigits, segons que llur recorregut sigui fixat prèviament, siguin comandats a distància o vagin proveïts d’instruments que permeten de corregir la trajectòria per ells mateixos
solitari
Jocs
Joc, ordinàriament de cartes, que juga una sola persona.
Per a la seva resolució cal disposar les cartes d’acord amb un ordre prèviament fixat, i seguint determinades regles Molt difosos des del començament del s XIX, hom atribueix a Napoleó la invenció de bona part dels solitaris jugats encara actualment