Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
anàlisi toxicològica
Aïllament, identificació i dosificació de les substàncies tòxiques que poden ésser trobades en l’organisme.
Aquests tòxics poden ésser aïllats mitjançant el buit gasos i vapors, la destillació tòxics volàtils, la destrucció de la matèria orgànica acompanyant tòxics minerals o els dissolvents tòxics orgànics fixos Una vegada aïllats, cal procedir a llur identificació i quantificació, amb mètodes químics, físics o biològics
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
polígon de forces
Física
Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
Si F 1 , F 2 , F 3 són les forces, la resultant R és obtinguda dibuixant vectors fixos representants de F 1 , F 2 , F 3 , de manera que l’extrem de cadascun sigui l’origen del següent R és el vector lliure representat pel vector fix que comença a l’origen de F 1 i acaba a l’extrem de F 3
Rebutjat l’ERO de Ryanair
L’Audiència Nacional anulla l’expedient de regulació d’ocupació de la companyia aèria Ryanair que afectava més de 200 treballadors de les bases de Girona, Tenerife, Lanzarote i Gran Canària L’Audiència obliga Ryanair a indemnitzar i readmetre els treballadors, però la sentència no es pronuncia sobre el centenar de treballadors de Girona que van acceptar passar de fixos a discontinus
festa
Cristianisme
Dia de l’any que l’Església celebra un aspecte concret del misteri de Crist.
La festa primordial és el diumenge, en commemoració de la resurrecció de Crist La festa de la Pasqua celebra un cop l’any el mateix fet que el diumenge commemora cada setmana Altres misteris de Crist encarnació, naixement, ascensió i missió de l’Esperit són celebrats en el decurs de l’any en dies fixos festes fixes o movibles festes movibles
punt fix
Matemàtiques
En una aplicació f, punt x que verifica la condició f(x) = x.
També és anomenat punt doble Per exemple, el centre de simetria és un punt doble en la simetria central Brouwer ha demostrat l’anomenat teorema del punt fix , segons el qual tota aplicació contínua en una esfera n -dimensional amb ng 2 té un punt fix El teorema té com a conseqüència que la major part de les deformacions físiques tinguin punts fixos
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
ordinari
Correu que funciona en períodes fixos (oposat a extraordinari)
.
cost

Representació de les corbes de cost: CM, cost mitjà; CMA, cost marginal; CMF, cost mitjà fix; CMV, cost mitjà variable
Economia
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d’un bé o servei.
Hom parla de cost fix i variable El primer es refereix al cost dels factors fixos capital, maquinària, etc que intervenen en un procés productiu I bé que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat segons la producció per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball, etc
Eugen von Schmalenbach
Economia
Economista alemany, especialitzat en l’estudi de les qüestions financeres de l’empresa.
Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc