Resultats de la cerca

Entre els més freqüents hi ha la glucosa-1-fosfat èster de Cori, que intervé en la degradació de la glucosa glucòlisi, la glucosa-6-fosfat èster de Robinson, que es produeix per isomerització de la glucosa-1-fosfat, i la fructosa-1-fosfat èster de Neuberg i la fructosa-1,6-difosfat èster de Harden-Young, que constitueix etapes prèvies en la fotosíntesi

La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans conté les sals minerals absorbides del sòl La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèllules de la planta

El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica

Mitjançant la fotosíntesi, les plantes verdes formen combinacions orgàniques a partir de CO 2 i de H 2 O hom parla, en aquest cas, de producció primària Els organismes animals fan servir les plantes com a aliment i en transformen una petita part en substància animal, i en aquest cas hom parla de producció secundària El total de la matèria orgànica vegetal produïda rep el nom de producció bruta

El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies anuals i dicotiledònies en conreus de blat de moro, gira-sol i algunes plantes hortícoles en preemergència Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de cereals d’hivern en pre-sembra, en blat de moro en post-emergència, en farratge durant la parada hivernal i en fruiters Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o líquid soluble i l’empresa que la comercialitza

El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de blat de moro en pre-emergència, en farratge durant la parada hivernal, en fruiters i en algunes plantes hortícoles Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza

El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies anuals en conreus farratgers durant la parada hivernal, de cotó en preemergència i en arbres fruiters Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació amb simazina i oli, com a líquid emulsionable o sol, com a pols mullable i l’empresa que la comercialitza

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia