Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
pinsà carminat
Pinsà carminat
at8eqeq3 iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que té les parts superiors i el pit de color carmí.
La femella és més brunenca Habita al nord d’Asisa i al nord-oest d’Europa A l’hivern ocasionalment, arriba divagant a la Mediterrània
cruixidell
Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
pinsà
Pinsà
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té una doble franja alar i les rectrius externes blanques.
El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans
sit
Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on és ocasional als Països…
L’origen dels animals domèstics
La domesticació és un llarg procés d’adaptació d’algunes poblacions animals a determinades necessitats de l’home Aquest procés comporta la fixació genètica de modificacions morfològiques, fisiològiques o etològiques És un fenomen lligat a l’espècie humana que ha contribuït a la diversificació dels organismes vius Es consideren animals domèstics aquells que han sofert un procés de selecció per part de l’home fins al punt d’adquirir i consolidar unes determinades característiques que els diferencien dels seus ancestres salvatges La denominació d’animal domèstic es refereix al conjunt d’una…
pinsà trompeter
Pinsà trompeter
Frank Vassen (cc-by-3.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que és de color bru grisenc, amb el carpó, les ales, la cara i les parts inferiors tenyits de rosaci.
La femella, i elmascle a l’hivern, són de colors més suaus Habita al nord d’Àfrica i és accidental al sud d’Europa
Els pinsans de les Galápagos
A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge
En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s
que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids pròxim al dels pinsans…
cruixidell petit
Ornitologia
Moixó de camp, de la família dels fringíl·lids, semblant al cruixidell, del qual es distingeix per la mida (13 cm) i per tenir el ventre blanquinós i el cap rogenc i marcadament viat de negre.
És molt poc freqüent a Catalunya
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans