Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
fruitat | fruitada
Heràldica
Dit de l’arbre amb fruita d’un esmalt diferent del del fullatge.
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3…
boix

boix
bcatchpole (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Petit arbre, de la família de les buxàcies, d’uns cinc metres d’alçària màxima (gairebé sempre arbustiu, però, a causa del seu lent creixement i de l’explotació abusiva), de fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l’any (tot i prendre tonalitats vermelloses a l’hivern), flors blanquinoses i perfumades i fruit en càpsula, acabat en 2-4 apèndixs superiors.
Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga Diverses varietats…
aceràcies

Bosc d’aurons
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Família de terebintals integrada per dos gèneres que comprenen unes 150 espècies d’arbres o d’arbusts propis de llocs freds o atemperats de l’hemisferi nord (Xina, Europa i EUA).
Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta,…
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El xuclamel xilosti…
Llorenç Passoles
Història
Escudeller.
Documentat a Barcelona entre el 1662 i el 1682 en els treballs de rajoleria de la Casa de Convalescència, la continuació dels quals, fins el 1685, anà a càrrec del seu propparent Pau Passoles És un dels conjunts de composicions més importants dels que a Catalunya són conservats al seu lloc els deu plafons dedicats a la Vida de Sant Pau , formen la sèrie més nombrosa Així i tot són remarcables el frontal i el sòl de la capella, com també els arrimadors de l’escala amb profusió de gerros, fullatge i ocells, alternant-se amb els balustres, pilastres i frisos figurats Hom coneix com…
Jutlàndia
Península de l’Europa septentrional, entre la mar del Nord, el Skagerrak, el Kattegat i la Bàltica.
Té 400 km de nord a sud i 180 d’amplària màxima La part meridional integra el land alemany de Slesvig-Holstein, i la septentrional constitueix els 2/3 de la superfície danesa Les ciutats més importants són Ålborg, Århus, Fredericia, Herning, Randers i Viborg, a la part danesa, i Flensburg a l’alemanya La península forma una terra baixa i plana de sorra i morenes Al centre, l’altitud màxima és de 172 m La costa occidental és sorrenca, pobra i poc poblada L’oriental, tallada i ben poblada, disposa d’una agricultura florent amb conreus de tubercles i de cereals, i hi ha cria de bovins Té un…
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…
corona
Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall.
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…