Museu Episcopal de Vic
Conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 106) es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises; la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra(*). El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170. Manquen un cert nombre de pàgines del començament i del cos central de l’obra.
És essencialment un tropari, és a dir, una sèrie de paràfrasis piadoses que s’intercalaven adornant el cant pla entre el Kyrie i la paraula eleyson. Del Kyrie es passà després al Glòria, el Sanctus il’Agnus. Sablayrolles considera el manuscrit una còpia del Ms. De Vic núm. CXI del catàleg de Villanueva(*).
Pertangué al canonge i monjo benedictí Jaume Ripoll i Vilamajor (1775-1843), que el llegà a l’Arxiu Capitular, formant part d’uns “papers varis” que ell mateix havia reunit.
La decoració és centrada en les inicials, més decorades que les dels Ms. 20, 28, 99 i 23, però amb una mateixa tendència estilística. Les lletres ornamentades en vermell es divideixen en dos tipus: les que són dibuixades en vermell amb lleus pinzellades decoratives blaves i, a vegades, grogues, i les que ho són en blau, amb el traç més gruixut i decorades amb tinta vermella; aquesta darrera tipologia és més treballada que l’anterior.
Cal destacar la tendència miniaturística de la caplletra “Q” del foli 22, que fa 4,5×5,5 cm, situada a la part superior esquerra de la caixa. L’emmarcament blau segueix de manera escalonada el perfil exterior de la lletra. A l’interior la tinta vermella ha estat emprada per a conformar la silueta de la caplletra amb decoració de fullatge estilitzat. A la part inferior una mena d’apèndix vegetal allargassa i acaba la lletra.
Al foli 30 hi ha una altra “Q” més petita, de 3×3 cm, amb tinta vermella i blava, de dibuix més fi, a l’interior de la qual hi ha una decoració floral de palmetes estilitzades, i, a la part superior, un fullatge insinuat pel perfil del dibuix.
La inicial “X” del foli 32 té l’estil de l’anterior; feta amb tinta blava, vermella i tocs de groga, el principal motiu decoratiu és en els espais de les aspes de la creu, en forma de senzilla voluta, que a la part inferior es perllonga cap a l’esquerra.
Manuscrit amb moltes inicials, hom el pot considerar, potser, com un dels més rics del conjunt. Hi ha generalment una o dues caplletres per pàgina; hem de destacar les dels folis 24v, 26, 26v, 29, 30, 32, 33, 36v, 37v, 38v, 39, 42, 43v, 45v, 47v, 48v, 51v, 52v, 53v, 56v, 58, 59, 59v, 60v, 63, 65v, 68, 70, 71v, 79, 84, 85v, 87, 89v, 90, 91, 92, 96v, 98, 99, 99v, 100 i 101.
El còdex té els trets propis del’scriptorium de Vic durant la segona meitat del segle XII, tot i que la major riquesa ornamental, no gaire usual en l’època, queda destacada sobre els contemporanis entre els quals predomina la simplicitat.