Resultats de la cerca

Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917

La cerimònia és descrita en el Llibre dels morts el difunt, introduït per Anubis i Ma'at, deessa de la veritat, davant Osiris, nega els propis pecats aleshores Thot li pesa el cor i l’admet o no al reialme d’Osiris Hom en retroba l’analogia en altres religions Tema iconogràfic comú a l’art funerari egipci, fou introduït a l’Occident a través de l’art copte Qui sosté les balances sol ésser l’arcàngel Miquel

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

L’any 1977 M Andronicos hi descobrí i hi excavà un important monument funerari, del tercer quart del segle IV aC, que hom considerà la tomba del rei Filip II de Macedònia i de la seva darrera esposa, Cleòpatra A l’interior d’un edifici rectangular format per una cambra quadrada i una avantcambra rectangular hom trobà dos sarcòfags de marbre que contenien sengles cofres d’or amb les restes d’un home i d’una dona, i un aixovar amb valuosos objectes

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari

Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…

La construcció inicial fou una església visigòtica dels segles V-VII, bastida a la vora de la Via Augusta al seu pas per Martorell Era de planta rectangular i capçalera tripartida amb un absis de ferradura Al sud de l’edifici, un vestíbul de caràcter funerari amb tombes datades entre els segles V-VIII s'estenen vers l’exterior d’aquest espai Al segle XII, hom hi construí una església romànica reaprofitant part de les estructures precedents Aquesta església, que fou objecte de diverses intervencions posteriors, pervisqué fins el segle XIX Fou excavada a partir del 1972, tot i que…

El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…