Resultats de la cerca

Installat als EUA, ha estat el galant per antonomàsia de la comèdia nord-americana nascuda amb el cinema sonor Ha actuat a She Done Him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Topper 1937, Arsenic and Old Lace 1944, Night and Day 1946, To Catch a Thief 1955, Indiscreet 1958, Operation Petticoat 1959, Father Goose 1964 i Walk, don't Run 1966 El 1969 li fou concedit un Oscar honorífic pel conjunt de la seva obra

De primer galant de films de caire romàntic, aviat encarnà personatges més complexos, on demostrà la seva flexibilitat dramàtica Obtingué l’Oscar a la millor interpretació masculina el 1932 i el 1946, per Dr Jekyll and Mr Hyde i The Best Years of Our Lives , respectivament El 1952 fou premiat a Venècia per Death of a Salesman Altres films seus són Anna Karenina 1935, A Star is Born 1937, Middle of the Night 1959 i Seven Days of May 1964

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

Vida i obra Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac , Cançó de les dones i Canción muy gentil en la cual ruega un gentil hombre a su amiga , seguida de la Resposta de la sua amiga al sobredit galant , que havien circulat en un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis Foren editades per Aguiló al Cançoner de lesobretes Barcelona 1900 Bibliografia Miquel i Planas, R 1911, p 297-305 Vegeu bibliografia

Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737

Estudià dret a la Universitat de Leipzig, ciutat on s’installà cap al 1720 Collaborà amb diversos músics escrivint els textos de nombrosos singspiele La seva obra poètica més important és la collecció de cançons estròfiques publicada entre el 1736 i el 1745 amb el títol Singende Muse an der Pleisse Gairebé la totalitat de les seves peces anaven acompanyades de música extreta de composicions vocals i instrumentals populars a l’època, preferiblement a la manera de l' style galant La seva contribució fou important en el desvetllament de la cançó alemanya durant el segle XVIII

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant…

Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat, però, per l’…