Resultats de la cerca

Canonge sagristà de la Seu el 1426 Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense

Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Baró de San Petrillo S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes — Los malteses en Valencia 1911, Cosas añejas 1919, Los Próxitas y el Estado de Almenara 1932, Los Cruïlles y sus alianzas 1946— Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos 1932-41, sobre pintura medieval

L’escrit, no anterior al s VI aC, és per a alguns una reacció contra les reformes de Nehemies sobre els matrimonis mixts es tracta possiblement d’una bella llegenda sobre l’antic motiu de la dona que anhela una descendència Rut és esmentada per l’evangeli de Mateu en la genealogia de Jesús

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una aliança amb Navarra…

Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984