Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
La Caldera
Dansa i ball
Associació de companyies creada el 1995 per disposar d’un lloc d’assaig i organitzar activitats d’investigació i creació de dansa.
Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…
nemalionals
Botànica
Ordre de rodofícies de la subclasse de les florídies, integrat per algues marines (Nemalion) i d’aigua dolça (Batrachospermum).
Són haplonts i no presenten alternança de generacions
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…
generació
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups de cristalls d’un mateix mineral engendrats en diferents etapes del mateix procés formatiu.
Hom pot distingir les distintes generacions per les diferents fàcies, proporcions de mescla, etc, que presenten els respectius cristalls
Johan Japetus Steenstrup
Zoologia
Zoòleg danès.
Professor i director del museu d’història natural de Copenhaguen, estudià l’alternança de generacions sexuades i asexuades d’alguns invertebrats
calcídids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters paràsits d’altres insectes o fitòfags i productors de gales.
De dimensions petites, gairebé tots tenen diverses generacions cada any, i són cosmopolites Un representant important d’aquest grup és la blastòfaga
partenogènesi
Biologia
Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.
Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions…
Michael Sars
Zoologia
Zoòleg noruec.
Estudiós de la fauna marina, fou el primer a descriure la forma de reproducció de les meduses, amb l’alternança de generacions sexuades i asexuades
Djuna Barnes
Literatura
Escriptora nord-americana d’avantguarda.
Influí sobre les noves generacions, sobretot amb les novelles Ryder 1928, que fou censurada en l’edició americana, i Nightwood 1936 i l’obra teatral The Antiphon 1958
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries