Resultats de la cerca

El castell de Malpàs prengué el seu nom de l’apellatiu primitiu de la localitat villa de Malpas , 1160, chastrum de Malpas , 1172, que fou canviat al segle XIII per Bonopassu 1268 Senyorejat al segle XII per una família dita de Malpàs, fou llegat el 1172 pel comte de Rosselló Girard II a la milícia del Temple, de la qual passà, amb la senyoria de Bompàs, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la supressió de l’orde del Temple el 1309 En queden alguns vestigis

El 1154 signà una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló 1154, a qui ajudà a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El mal estat de les finances deixat pel seu predecessor probablement fou la causa que Hug empenyorés la vila d’Ullà a la seu de Girona 1167 i unes possessions aragoneses —Alagó— als hospitalers 1172 Atorgà privilegis de pesca al monestir de Rodes, i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea de Cinca

Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…

Germà del metge Mandor, li féu la propaganda dels seus productes per places i mercats Exaltat per La Fontaine i copiat per Molière, fou considerat com el prototip dels comediants del seu temps

Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent

Freqüentà els salons parisencs, especialment el de Mmede Rambouillet, i restà al servei de notables personatges de l’època Fou autor, entre altres, dels poemes rabelaisians Les goinfres i Le melon i del poema satíric Rome ridicule 1643

Gaucelm 812-832 Fou també comte d’Empúries 816-32 i marquès de Gòtia 829-32 Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat de Septimània El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li’n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Retornat a la gràcia…

Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172 Girard II, comte…

Tal com el presenten els texts èpics no correspon marcadament a cap personatge històric, però té com a antecedent remotíssim la figura del comte Unifred, dit Bernat de Ribagorça a 920-~952 Les antigues tradicions de l’occident català vers la fi del s XI el presenten com un dels principals capitosts de la reconquesta de Ribagorça i com a pertanyent al llinatge de Carlemany però al s XIII, a través de Lluc de Tui 1236 i de Roderic Ximénez de Rada 1243, hom el troba convertit en un heroi lleonès, fill del comte de Saldaña Sancho Díaz i de Ximena, germana d’Alfons el Cast d’Astúries La Primera…

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…