Resultats de la cerca

Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori

Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa

D’ascendència materna espanyola, residí a Mallorca vint-i-nou anys Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica Donà una visió de Mallorca molt personal Exposà a Palma, Madrid, Nova York, etc Era colleccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya la collecció de gravats que tenia d’aquest és avui al Museo del Prado

Imitador de l’estil de Bassano, hom creu que la influència manierista d’aquest no fou directa, sinó a través d’obres arribades a la península Ibèrica Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals Fou influït fins i tot per Ribalta i El Greco, més pel clarobscur que per la temàtica Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i JJEspinosa

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi

Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Deixeble d’El Greco 1603-06 Anà a Itàlia entre el 1606 i el 1613 Des d’aquesta data s’installà a Toledo Hom pot parlar del seu art com un pas entre el manierisme del seu mestre i el naturalisme Proper a Caravaggio, es mostra més violent en el tractament tenebrista de l’espai compositiu És aquesta simbiosi la que l’apropa a l’art de Borggiani Cal destacar-ne el retaule de Yepes 1616 i el de Santa Clara de Toledo 1623