Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Can Guilla (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Antic edifici romànic molt restaurat J Tous La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps Mapa L37-15393 Situació 31TDG418125 S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs Després d’uns 20 m, un cop passades les installacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari CBC-MRGP Història Documentalment consta la seva existència…
bavosa de bassa
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blaves.
Darrere l’ull té una taca ocellada negrosa El mascle adult presenta una cresta semblant a la de la B fluvialitis
panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
guineu
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…
Núria Serrahima i Manén
Literatura catalana
Novel·lista.
Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977
bedoll pubescent
S. Rae (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboidal, entre altres característiques.
De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc
Miró
Història
Vescomte d’Urgell (1035/36-1079).
Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon
Santes Creus (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada
Sant Egidi o Sant Nicolau d’Orenga (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església tingué funcions parroquials, però ja a mitjan segle XVII les havia perdut Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica, si és que no deixà de tenir culte amb anterioritat El terme d’Orenga apareix documentat a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company, castlà del castell de Meià, juntament amb la seva muller Guilla, feu al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els del Coll d’Orenga L’església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, la qual es feu abans de l’any…
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar…