Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
bentos d’aigua dolça
Ecologia
Bentos que es desenvolupa a les aigües continentals estancades o de circulació lenta, d’una complexitat menor que el bentos marí.
Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion
esponges calcàries

L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
eriçó
eriçó
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids, d’uns 30 cm de llargada i amb les parts superiors del cos i els flancs recobertes de punxes.
Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans
isòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacrostacis del superordre dels peracàrides de morfologia molt variada, segons que es tracti de formes lliures o paràsites.
Les formes lliures tenen el cos deprimit i mancat de cuirassa, l’abdomen amb els segments fusionats i més curt que el cefalotòrax, ulls sèssils, antènules petites o nulles, potes marxadores i pleopodis laminars amb funció respiratòria i, en els aquàtics, alhora natatòria Són unisexuals, ovípars i amb desenvolupament directe Habiten a l’aigua dolça Asellus o a la mar Ligiaes idothea , però n'hi ha de terrestres Oniscus, Porcellio, Armadillium , bé que habiten en ambients humits Són corrents als Països Catalans els isòpodes lliures dels gèneres esmentats, i entre…
espirorbis
Helmintologia
Nom donat a diversos poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids, de petita talla i cos asimètric.
Habiten dins un tub calcari enrotllat en espiral, variable de forma i ornamentació El nombre de segments toràcics setígers és de tres o, rarament, de quatre la forma i el nombre de les sedes són caràcters d’importància sistemàtica Els ulls sovint hi són presents Tenen un collaret àmpliament fes a la cara dorsal Són hermafrodites La incubació dels ous té lloc al tub o a l’opercle, segons l’espècie Habiten fixats a les pedres, a les closques d’altres animals o a les algues dels fons marins litorals Com tots els poliquets sedentaris, són micròfags i filtradors
sítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 19 cm, que tenen els tarsos curs, les ungles fortes i ganxudes, 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Recorren fàcilment els troncs verticals tant de cap per avall com de cap per amunt sense recolzar-se en la cua, que és molt curta, mentre exploren les esquerdes de la fusta cercant els insectes que hi habiten El bec, que és recte, esmolat i ben desenvolupat, no els serveix per a foradar els troncs, però l’empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les nous i avellanes, dels quals també s’alimenten Comprèn 27 espècies, que pertanyen als gèneres Sitta, Neositta, Hypositta i Daphoenositta , i habiten als boscs i arbredes de l’Amèrica del Nord, Àsia, Austràlia…
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un…