Resultats de la cerca

Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to…

Graduat en dret 1934, es dedicà sobretot al periodisme radiofònic i a la crítica musical, activitats que exercí sempre a Chicago Investigat el 1953 pel Comitè d’Activitats Antiamericanes per les seves opinions d’esquerra, els seus programes d’entrevistes tingueren un gran èxit i es convertí en un destacat representant de la història oral Publicà diversos reportatges sobre la realitat social dels EUA, entre els quals destaquen Division Street America 1967, Hard Times 1970, Working 1974, The Good War 1985, pel qual guanyà el premi Pulitzer, i Race 1992 El 1997 rebé la Medalla…

Biografia S'inicià d’infant en el gòspel , i al final dels anys seixanta començà a cantar professionalment El 1968 anà a Munic com a membre de la companyia del musical Hair S'establí a Alemanya i posteriorment a Àustria, on el 1973 es casà amb l’actor austríac Helmut Sommer, el cognom del qual adaptà a l’anglès per al seu nom artístic Aquests anys conegué el productor i pioner italià del sintetitzador Giorgio Morodone, amb el qual enregistrà el primer LP l’any 1974, Lady of the Night , i, l’any següent Love to Love You Baby , cançó amb la qual aconseguí projecció mundial L’erotisme directe …

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…

Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The…

Passà la infantesa a San Francisco i des dels tretze anys tocà en diversos grups d’aquesta ciutat Pertanyé a les orquestres de Stan Kenton 1969 i Woody Herman 1970-71 Després, es traslladà a Nova York per incorporar-se al grup d’Horace Silver 1973 També formà part del nonet de Lee Konitz, entre altres grups Durant una bona part dels anys vuitanta fou membre de la formació de hard-bop de Phil Woods Posteriorment es presentà amb freqüència amb el seu propi nom i dugué a terme un bon nombre d’enregistraments Harrell esdevingué un dels millors improvisadors i trompetistes dels anys…

Sorgit a Liverpool, on eren nascuts els membres de la banda, amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan El primer disc del grup com a The Beatles data del 1962 Llurs composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l’harmonia Considerats el grup més important i influent de tota la música pop , foren els iniciadors del fenomen beat Partint de la base rítmica del rock , llurs melodies seguiren una evolució constant, amb influències del rhythm-and-blues , del rock i del blues progressiu A aquesta primera etapa corresponen Please, Please Me…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

Debutà el 1995 amb el curtmetratge The Hard Case i el 1999 dirigí el seu primer llargmetratge, Lock, Stock and Two Smoking Barrels , que establia les bases del seu cinema de trames corals d’ambient mafiós i criminal que combinen la violència i l’humor negre amb un muntatge trepidant En la mateixa línia dirigí Snatch 2000 Aquell mateix any es casà amb l’estrella del pop Madonna, a qui dirigí en algun videoclip musical i en la comèdia Swep Away 2002, que fou un sonor fracàs de crítica i de públic Tampoc no tingué èxit Revolver 2005, però donà senyals de recuperació amb RocknRolla…