Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
patrologia
Cristianisme
Ciència que té per objecte els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres, en tots els aspectes (en el doctrinal sol rebre el nom de patrística), des dels inicis (exceptuats els llibres canònics) fins al s. VII per a Occident i fins al VIII per a Orient, ordinàriament.
La patrologia sol dividir el llegat literari cristià antic en tres èpoques la prenicena , que comprèn els Pares Apostòlics, la primera catequesi i els primers documents de l’organització eclesiàstica, els apòcrifs bíblics, els gnòstics, els apologistes Justí principalment i la primera reacció antiherètica Ireneu especialment, el començament de l’exposició bíblica Hipòlit i Orígenes sobretot i els primers moralistes Climent d’Alexandria, Tertullià i Cebrià l' època d’or , de Nicea a Calcedònia, amb el desplegament de les grans escoles i amb la presència de figures extraordinàries Atanasi i…
art indi
art indi Interior d’una sala del temple d’Elora, a l’estat de Maharashtra
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al territori de l’Índia.
Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’…
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…
despotat de l’Epir
Història
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).
Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2 760 km de llargada i 765 000 km 2
de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia…
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…