Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ernst Frank
Música
Director i compositor alemany.
Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert Schumann, i…
Hugo Leichtentritt
Música
Musicòleg, crític musical i compositor alemany.
Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…
George Chapman
Lingüística i sociolingüística
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, autor dramàtic i traductor anglès.
Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night, ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow's Tears ‘Les…
Dustin Hoffman

Dustin Hoffman
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
A partir de l’èxit del seu segon film, The Graduate 1976, de M Nichols, seguí una carrera molt regular que es consolidà amb l’Oscar per la seva interpretació a Kramer versus Kramer 1979, de R Benton També ha interpretat, entre d’altres, Midnight Cowboy 1969, de J Schlesinger, Little big Man 1970, d’A Penn, Straw Dogs 1971, de S Peckinpah, Lenny 1974, de B Fosse, Family Business 1989, de S Lumet, Dick Tracy 1990, de W Beatty, Billy Bathgate 1991, de R Benton, Hook 1991 de S Spielberg, Hero 1992, de SFrears, Outbreak 1995, de WPetersen, Sleepers 1996, de BLevinson, American Buffalo 1996, de…
Stephen Frears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995, The Hi-Lo…
Andy García
Cinematografia
Nom artístic d’Andrés Arturo García Menéndez, actor televisiu i cinematogràfic nord-americà d’origen cubà.
De ben petit, emigrà a Miami Florida L’èxit de la sèrie de televisió Hill Street Blues el portà a interpretar, al cinema, personatges secundaris de caire llatí, com ara a The Untouchables 1987, de B de Palma D’expressió freda, però de caracter impulsiu, s’ha caracteritzat per la interpretació de personatges durs, com a The Godfather III FFCoppola, 1990 També ha intervingut a Black Rain TScott, 1989, Hero SFrears, 1992, To Have and to Hold LMandoki, 1993, Night Falls on Manhattan SLumet, 1996, Death in Granada MZurinaga, 1996, Night Falls on Manhattan SLumet 1997, The Disappearance of Garcia…
Michael Kamen
Cinematografia
Compositor nord-americà.
El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan, RHarlin…
John Arden
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man 1956 decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men Entre les seves obres, sotmeses a unes tècniques sovint paralleles a les de Bertolt Brecht i de clara orientació marxista, sobresurten Live Like Pigs 1958, Sergeant Musgrave's Dance 1959, The Happy Haven 1960, The Workhouse Donkey 1963, escrita —igual que les obres posteriors— en collaboració amb la patriota irlandesa Margaretta D’Arcy, The Hero Rises Up 1968, The Ballygombeen Bequest 1972, The…
David Alan Mamet
Teatre
Guionista, director de cinema i dramaturg nord-americà.
Procedent d’una família d’emigrants jueus polonesos, en les seves peces, compostes generalment d’escenes curtes sobre la vida quotidiana, critica l’estil de vida americà Ha escrit, entre d’altres peces teatrals, American Buffalo 1976, A life in the theatre 1977, Sexual perversity in Chicago 1978, Glengarry Glenn Ross premi Pulitzer 1984, Speed-the-Plow 1987, Things Change 1989, Uncle Vanya 1990, una adaptació de l’obra de Čekhov, com Three Sisters 1991, Oleanna 1992, The Old Neighborhood 1997, Boston Marriage 1999 i The Cryptogram 1995 Ha escrit també guions de cinema The Postman always…
Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Escriptor i arquitecte.
Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona i després a La Vanguardia Amb…
,