Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
dry-farming
Agronomia
Conreu de secà aplicat a certes regions àrides o semiàrides.
És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les males herbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les males herbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui emmagatzemar aigua A la tardor hom sembra tenint cura de colgar…
Grans caresties a la Gàl·lia
Grans caresties a la Gàllia 586-588 Es consumeixen immundícies i herbes sense valor nutritiu Moren moltes persones
llagosta verda
Entomologia
Insecte de l’ordre dels ortòpters, de la família dels tetigònids, que ateny fins a 7 cm de llargària; és d’un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l’oviscapte llarg i en forma de sabre.
De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans
gelada
Gelada sobre una planta
© Xevi Varela
Meteorologia
Rosada glaçada.
La gelada, que sol cobrir les herbes baixes i la terra, es pot formar amb temperatura de l’aire superior a 0°C
hidrocaritàcies
Botànica
Família d’helobials de flors actinomorfes, hipògines i trímeres, i de fruits bacciformes.
Comprèn unes 100 espècies d’herbes aquàtiques tals com l’elodea Elodea sp Hidrocaritàcies més destacades Elodea sp elodea Thalassia sp talàssia Vallisneria sp vallisnèria
binar
Agronomia
Fer la segona llaurada.
Cal binar els guarets quan hom hi vol tornar a sembrar, a fi d’estovar i airejar la terra i destruir-ne les males herbes
pom
Pom de flors
Ram petit de flors, d’herbes oloroses.
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates