Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…
palagonita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per hidratació a baixa temperatura d’un vidre volcànic de composició basàltica.
L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…
clorur de cadmi
Química
Sal cristal·lina coneguda amb diversos graus d’hidratació, obtinguda igualment que el bromur de cadmi.
És emprada en la preparació de composts de cadmi, en fotografia i en galvanotècnia
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’aquesta configuració i del…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
vacúol
Biologia
Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, secretades pel protoplasma, o productes sòlids.
Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma…
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…