Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
analitzador de gasos
Tecnologia
Aparell industrial destinat a mesurar la composició dels fums o gasos produïts en una combustió.
Pot servir tant per a controlar la marxa d’un forn, com per a estudiar el funcionament d’un motor de combustió interna En el primer cas, la presa de mostra de l’aparell es posa abans de la xemeneia en el segon, sobre una derivació o al final del tub d’escapament del motor Bé que la seva finalitat primària sigui donar la informació necessària per a augmentar el rendiment de la combustió, també poden ésser utilitzats per a controlar la impuresa de l’ambient de les ciutats o locals tancats on podria haver-hi perill d’intoxicació, com garatges, aparcaments, etc Solen ésser de funcionament…
iodació
Química
Introducció d’un o més àtoms de iode en una molècula, especialment en una molècula orgànica.
La iodació té lloc mitjançant processos de radicals en els hidrocarburs alifàtics i mitjançant processos iònics en els aromàtics
euxínic | euxínica
Geologia
Dit de l’ambient subaquàtic caracteritzat per circulació restringida o estancada i condicions anaeròbiques.
En els ambients euxínics solen sedimentar-se argiles riques en matèria orgànica no oxidada, que poden constituir roques mare d’hidrocarburs en el registre geològic
punt d’anilina
Química
Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.
És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
Charles Adolphe Wurtz
Química
Químic alsacià.
Féu notables recerques en química mèdica, i especialment en l’orgànica Estudià les amines, el glicol i la glicerina Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom, i analitzà diversos hidrocarburs saturats
diclorur de propilè
Química
Líquid incolor, d’olor clorofòrmica i baixa inflamabilitat, que bull a 96°C.
És miscible amb els dissolvents orgànics convencionals i insoluble en l’aigua Hom l’obté per cloració del propè És emprat com a intermediari de síntesi d’hidrocarburs perclorats, com a dissolvent i com a fumigant
analitzador d’Orsat
Física
Absorciòmetre portàtil que permet de determinar el percentatge de diòxid de carboni, oxigen i òxid de carboni que conté una mostra de gasos de combustió.
La mesura és basada en les variacions de volums produïdes per absorcions selectives dels diferents gasos, mitjançant reactius apropiats En forma més evolucionada permet també l’anàlisi d’hidrocarburs no saturats, d’hidrogen i de metà
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…