Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
tomàquet
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…
Santa Eulària del Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària del Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des Figueral, el…
arquitectura de vidre
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
La geotèrmia
El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…
L’arna del tomàquet
Les malformacions provocades per la larva de l’arna del tomàquet faciliten el desenvolupament de patògens secundaris que podreixen els fruits IRTA / Jordi Riudavets L’arna del tomàquet, Tuta absoluta Lepidoptera Gelechiidae , anomenada també minadora del tomàquet, és un microlepidòpter que causa danys molt importants en el tomàquet, fresc i processat, i tant en hivernacles com a l’aire lliure També pot atacar altres solanàcies, com ara l’alberginiera Solanum melongena i la patatera S tuberosum , tot i que amb menor intensitat Només se li coneixen dos hostes secundaris l’…
nebulitzador
Agronomia
Petit difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda; funciona a pressió elevada, entre 3 i 8 kg/cm2 i és utilitzat preferentment en els hivernacles per tal d’aconseguir una alta humitat relativa a l’aire.
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Control biològic de plagues
Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…
exposició
Història
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.
Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…