Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Sant Bernat
Nom donat a dos colls dels Alps occidentals.
El Gran Sant Bernat s’obre a 2467 m i posa en comunicació el Valais, per la vall del Drance, afluent del Roine, amb la Vall d’Aosta Tancat més de sis mesos l’any, per causa de la neu, s’hi troba l’hostatgeria homònima, fundada per Bernat de Menthon, on són ensinistrats els santbernats, per al salvament a alta muntanya L’any 1964 hi fou construït un túnel de més de 6 km El Petit Sant Bernat , a 2 188 m, al S del Montblanc, comunica la Vall d’Aosta amb la vall de l’Isère
Museu Faller
Museu
Museu sobre el món faller, fundat el 1970, situat a la ciutat de València.
Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la collecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers La superfície construïda total de l’edifici és de 4 626 m 2 , i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit El museu conté també la Junta Central Fallera El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació
els Arcs

Vista del santuari de la Mare de Déu dels Arcs a Santa Pau
© Fototeca.cat
Santuari
 
						Santuari de la Mare de Déu dels Arcs 
						, situat 2 km al sud-oest de la vila de Santa Pau (Garrotxa), a l’esquerra del torrent dels Arcs  
						(que neix a la serra de Finestres i desemboca al Ser). 
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs  era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’…
Sant Joan de Penyagolosa

Creu de camins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa
© Turisme de Castelló
Santuari
Santuari i parròquia del municipi de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), situat a 1.292 m alt., als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa De l’antic convent, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hostatgeria, i un petit pati central porxat Sobre la devoció a sant Joan la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant, al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat…
Mare de Déu de Mogrony

El santuari de Santa Maria de Mogrony, amb la famosa escala lligada a la llegenda del Comte Arnau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Gombrèn (Ripollès), un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de Sant Pere i l’església de Sant Pere de Mogrony  El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892   Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les…
santuari de Bellmunt

Santuari de Bellmunt o de les Alades, a Sant Pere de Torelló, Osona
© C.I.C. - Moià
Santuari
 
						Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona). 
L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons la tradició,…
Domus o castell de sa Reganyada (Sant Pere de Torelló)
Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de Bellmunt, on…
la Cova Santa
Santuari
 
						Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa, al municipi d’Altura (Alt Palància), a 831 m alt., al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner. 
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…
Montolivet
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret.
Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou…
Sant Segimon de Montseny
Santuari
Santuari situat al vessant NW del Matagalls, dins el terme de Viladrau (Osona).
Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l…